LOS SECRETOS: Cantant a la tristea

Un dels grups més importants del panorama pop espanyol ha segut i és Los Secretos. Formats en Madrit a principis dels 80 a la vegada que sorgia la “movida madrileña”, apareixia en el panorama musical este grup encapçalat pels germans Urquijo, sobretot Enrique i Alvaro. Poc a poc anaren arreplegant èxits en temes com el que hui vos presente. Este grup sempre se caracterisà per la seua cuidada manera de cantar a la nostàlgia, la llàstima i la melancolia. Això més una molt cuidada melodia feren de Los Secretos un grup imprescindible per a entendre el pop espanyol. Los Secretos continuen al peu del canó a dia de hui, més de vint anys després, a pesar de que el seu líder i carismàtic cantant Enrique Urquijo nos deixara en 1999. Una carrera plena d'èxits que només s'entén si nos parem a escoltar i fruir la seua discografia. En esta ocasió vos deixe en el tema “Déjame”, en una actuació de 1986.

MICHAEL JACKSON: El rei dels 80

Totes les presentacions sobren per ad este prodigi de la música i el ball que tinguérem l'oportunitat de fruir a lo llarc dels anys 80. Possiblement hui en dia, als més jóvens, escoltar este nom vinga relacionat en l'escàndal, els juïns, l'image d'un home extremadament fràgil i en peluca al que tota la prensa seguix i acossa pero del que poc se sap ya que fea o a que se dedicava.
Be, Michael Joseph Jackson naixqué en l'estat nortamericà d'Indiana, en l'any 1958, i ya des de ben chicotet tingué que guanyar-se la vida actuant junt als seus atres germans, en el mític grup The Jackson Five. Pero tot això canvià quan aplegaren els 80 i sobretot el seu LP (long play) “Thriller” que el va convertir en superestrela del rock, multimillonari i absolut rei indiscutible del panorama musical durant molts anys. Este disc, publicat en 1982 és, a dia de hui, el més venut de l'història. Definitivament, se podria estar moltes hores parlant d'ell i de la seua biografia, tant personal com musical, plena de extravagàncies, d'anécdotes i de sifres estratosfèriques que el fan un dels personages més importants de l'història de la música contemporànea. Hui en dia patix delicadíssims problemes de salut i es deixa vore molt poquet inclús pel carrer, pero des d'ací l'anem a recordar en tot el seu màxim apogeu. En esta ocasió no vaig a oferir-vos el archiconegut “Thriller”, eixe vídeo mític ple de zombies ballarins, sino un atre tema que a mi personalment sempre m'agradà inclús més que Thriller. Es tracta de “Billie Jean”, tema que gojà també de grandíssima repercussió i que encara hui és empleat a sovint com a riddim en composicions de hip-hop per molts dj's.
Disfruteu puix d'esta actuació de l'any 1983 a on encara Michael Jackson era negre i cantava i ballava com ell a soles sabia. Sense imitacions. MJ en estat pur.

LA UNION: Lobo hombre en París

Un dels grups que marcaren el panorama nacional espanyol en els anys 80 fon sense dubte esta banda madrilenya nomenada La Unión. Este grup fon tota una referència durant tots els huitanta i a diferència de molts atres grups sorgits en l'época, la banda ha sabut perdurar a lo llarc de tots estos anys i encara es manté viva en l'actualitat. En Rafa Sánchez com a vocaliste, La Unión va vore la llum en l'escena musical precisament en el que segurament ha segut el seu major èxit. Una cançó d'una melodia preciosa i que tingué una repercussió absoluta en totes les llistes de vendes del moment. De fet, dubte que hi haja algú, major o jove que no conega esta cançó. Encara que després La Unión tingué notables èxits, crec que cap d'ells se pot comparar a “Lobo Hombre en París”. Ací vos deixe en el seu vídeo, produït també en una gran calitat per als anys en que estem parlant, en concret, 1984.

The Smiths

The Smiths foren una banda britànica de Manchester liderada per Morrisey com a cantant i Marr, que era guitarriste.
Sense cap dubte foren una de les bandes més representatives del pop anglés dels 80. Tingueren un enorme èxit pràcticament des de la seua creació en 1982 fins que se dissolgué el grup en 1987. La seua música s'acostava prou al indie imperant en aquells moments i lo ben cert és que els seus cuidats temes i melodies traspassaren fronteres a lo llarc d'aquells anys. Els 80 fon una época dominada pel pop britànic gràcies a la gran cantitat de grups que sorgiren i a la obvia ventaja que suponia cantar en anglés. La banda sempre estigué rodejada de polèmica sobretot pels continguts d'algunes cançons i els problemes interns de la banda. Hui vos deixe en un dels seus grans èxits, del àlbum “The Queen is dead” el tema “There is a light that never goes out”. En esta ocasió, una actuació en directe de 1986.

VIDEO: LA NOCHE NO ES PARA MI

He volgut escomençar en un grup d'ací, un grup valencià. En el panorama musical espanyol dels 80, i en el pas dels anys, se li ha donat molta importància a la "movida madrileña" i també a la "movida gallega". Indubtablement, foren molt importants i fonamentals en el transcurs d'aquells anys, pero per una atra banda, també ací en Valéncia existí lo que se denominà "moguda valenciana" i que a pesar de ser ignorada i minimisada pels mijos estatals, fon importantísima, donant gran cantitat de grups i cantants que poc a poc anirem coneguent. Els grups valencians, per lo general, sonaven més electrònics que el restant de bandes, potser com a premonició de lo que vindria després en tot lo que supongué la música tecno i maquinera dels 90.
Probablement, el grup o la cançó, millor diriem, que més sonà per les radios comercials de l'època fon Vídeo, formació lliderada per Pepa Villalba, una chica en una veu preciosa (i lo que no és la veu també) i que ací podem recordar en el video original del tema "la noche no es para mi". Que ho disfruteu.