Dire Straits: la guitarra màgica de Mark

Si amics, estem davant d'un dels grups de rock mes prestigiosos dels anys 70-80. La banda liderada per Mark Knopfler, originari d'Escocia, arrastrà mils de fans a lo llarc d'eixos anys. Dire Straits ya eren famosos en els 70, de fet, des de que se formà el grup en l'any 1977 fins que aplegà el seu primer èxit , Sultans of Swing, apenes passà un any.
Pero fon en els 80 quan arribà l'eclosió d'este grup britànic caracterisat per eixe magnífic guitarriste que era Mark. Ademés, el grup caminava cap al perfeccionament del so i dels ritmes i cada volta anava fent-se mes important en el panorama musical. Ajudava també, perque no dir-ho, que eren britànics i que vivien en l'época dorada del pop-rock britànic, lo qual favoria en principi a qualsevol grup d'eixe orige. En tot cas, Dire Straits pense que hui en dia hagueren triumfat igualment, ya que produïren temes memorables, i sobretot, un àlbum que passarà a l'història de la música i del que hui vos duc un tema, el tema que li donà precisament nom al treball, publicat en 1985 nomenat Brothers in Arms. Magnifica cançó i també magnífic vídeo.

MC Miker G & DJ Sven: Holiday Rap

Un dels primers temes rap que tingueren una ampla repercusió en el panorama musical espanyol dels 80 fon sense cap dubte el "Holiday Rap" d'est duet compost per MC Miker G i DJ Sven. Potser pel nom no recordeu de qui es tractaven, pero quan escolteu el tema de segur que pronte ho recordareu.
El duo era originari d'Holanda, i la cançó fon un absolut èxit de vendes en 1987. A partir d'ahi poc mes sabem, formant part de lo que se sol denominar "one hit wonder", o artistes d'un únic tema exitós. De segur que vos vindran a la memoria antics recorts a l'escoltar este temeta. A fruir-lo.

TINO CASAL: Icon dels 80

Un dels personages mes destacats de la moguda madrilenya dels 80 fon curiosament, un asturià, José Celestino Casal Alvarez, conegut per tots com Tino Casal.
Ad este polifacètic cantant, que ademés era decorador, escultor, estiliste i moltes atres coses, se li ha considerat sempre com a un alvançat a la seua época, innovador i brillant. Tino Casal tenia una gran veu i va saber absorbir lo millor de tots els estils musicals del moment: música tradicional espanyola, pop, psicodelia, glam, tecno.... Els seus temes i èxits son una mixtura de tots estos estils.
La seua vida fon un no parar. Sempre inquiet i perfeccioniste al màxim, tingué que passar molt de temps en un hospital per culpa d'un esguell mal curat. Mes tart tornaria als escenaris en força, pero desgraciadament, el 22 de setembre de 1991 el coche en que viajava se'n ix de la carretera i impacta contra una farola, enduguent-se per a sempre a Tino, que viajava de copilot.
Hui vos deixe potser en el seu major èxit, “embrujada” del disc mes representatiu d'est artiste publicat en 1984 i que es titulava “Etiqueta negra”.
Per cert, ¡Feliç 2009!

THE CURE: Genials i inclasificables

The Cure fon un dels grans grups dels anys 80, encara que la seua vida com a grup escomença a mijans dels 70 i ha continuat a lo llarc dels anys fins hui. La banda liderada per Robert Smith obtingué a lo llarc dels 80 una interminable llista d'èxits, sobre tot en la segona mitat de la década en àlbums com "kiss me kiss me kiss me" o "disintegration". Considerats com a psicodelics, com a gòtics, com a post-punks, lo ben cert és que fora com fora, el genial Robert Smith sempre sabé donar-li eixe punt al grup que el fea especial i en mils de fans inseparables. Hui en dia continuen tocant, potser sense ya eixa màgia que poseïen en aquells anys, pero en tot cas, incombustibles i en més de 25 millons de còpies venudes a lo llarc dels anys. Vos deixe en un tema que sempre m'ha agradat molt titulat "lullaby", de l'àlbum "disintegration". Que el gogeu.

Loquillo y Trogloditas: Rock 'n' roll en estat pur

"Siempre quise ir a L.A.,
Dejar un día esta ciudad,
Cruzar el mar en tu compañía..."

Qui no ha cantat alguna volta esta cançó...
Loquillo, sense dubtes, u dels grans del panorama espanyol del pop dels 80.
Realment, considerar a Loquillo com a membre d'eixa moguda musical se nos podria quedar massa curt. Loquillo continuà tocant en els 90, en els 2000, i no estic massa convençut de que est home, natural del barri barcelonés del Clot i que va cara als 50 anys, deixe de tocar i de fer rock and roll algun dia.
Personalment eren uns dels meus grups favorits i a lo llarc de la seua llarga carrera, Loquillo i Trogloditas disfrutaren d'innumerables èxits.
Hui, ací, en Cantant els 80, els fem un mereixcut homenage recordant un tema mític, el tema que escomença en els versos en els que iniciava este post: Cadillac Solitario, tot un himne rocker de l'època.