TINO CASAL: Icon dels 80

Un dels personages mes destacats de la moguda madrilenya dels 80 fon curiosament, un asturià, José Celestino Casal Alvarez, conegut per tots com Tino Casal.
Ad este polifacètic cantant, que ademés era decorador, escultor, estiliste i moltes atres coses, se li ha considerat sempre com a un alvançat a la seua época, innovador i brillant. Tino Casal tenia una gran veu i va saber absorbir lo millor de tots els estils musicals del moment: música tradicional espanyola, pop, psicodelia, glam, tecno.... Els seus temes i èxits son una mixtura de tots estos estils.
La seua vida fon un no parar. Sempre inquiet i perfeccioniste al màxim, tingué que passar molt de temps en un hospital per culpa d'un esguell mal curat. Mes tart tornaria als escenaris en força, pero desgraciadament, el 22 de setembre de 1991 el coche en que viajava se'n ix de la carretera i impacta contra una farola, enduguent-se per a sempre a Tino, que viajava de copilot.
Hui vos deixe potser en el seu major èxit, “embrujada” del disc mes representatiu d'est artiste publicat en 1984 i que es titulava “Etiqueta negra”.
Per cert, ¡Feliç 2009!

THE CURE: Genials i inclasificables

The Cure fon un dels grans grups dels anys 80, encara que la seua vida com a grup escomença a mijans dels 70 i ha continuat a lo llarc dels anys fins hui. La banda liderada per Robert Smith obtingué a lo llarc dels 80 una interminable llista d'èxits, sobre tot en la segona mitat de la década en àlbums com "kiss me kiss me kiss me" o "disintegration". Considerats com a psicodelics, com a gòtics, com a post-punks, lo ben cert és que fora com fora, el genial Robert Smith sempre sabé donar-li eixe punt al grup que el fea especial i en mils de fans inseparables. Hui en dia continuen tocant, potser sense ya eixa màgia que poseïen en aquells anys, pero en tot cas, incombustibles i en més de 25 millons de còpies venudes a lo llarc dels anys. Vos deixe en un tema que sempre m'ha agradat molt titulat "lullaby", de l'àlbum "disintegration". Que el gogeu.

Loquillo y Trogloditas: Rock 'n' roll en estat pur

"Siempre quise ir a L.A.,
Dejar un día esta ciudad,
Cruzar el mar en tu compañía..."

Qui no ha cantat alguna volta esta cançó...
Loquillo, sense dubtes, u dels grans del panorama espanyol del pop dels 80.
Realment, considerar a Loquillo com a membre d'eixa moguda musical se nos podria quedar massa curt. Loquillo continuà tocant en els 90, en els 2000, i no estic massa convençut de que est home, natural del barri barcelonés del Clot i que va cara als 50 anys, deixe de tocar i de fer rock and roll algun dia.
Personalment eren uns dels meus grups favorits i a lo llarc de la seua llarga carrera, Loquillo i Trogloditas disfrutaren d'innumerables èxits.
Hui, ací, en Cantant els 80, els fem un mereixcut homenage recordant un tema mític, el tema que escomença en els versos en els que iniciava este post: Cadillac Solitario, tot un himne rocker de l'època.

RICK ASTLEY: El blanc en veu de negre

Rick Astley va ser sense dubte un dels grans triunfadors dels anys 80. Realment fon el seu àlbum "Whenever you need somebody" el que va trencar esquemes i colocà dos dels temes en lo més alt de les llistes. Rick Astley aplegà a la fama més absoluta en el tema que hui vos proponc: "Never gonna give you up". Encara recorde que aquell tema se punjava insistentment en totes les ràdio-fòrmules de l'època. Hui, encara es dedica a la cançò i inclús publicà farà tres anys un nou disc, pero ya a nivells més modests. Ací vos deixe un video de l'època en un Rick Astley molt jove, d'apenes 20 anys, fent gala d'una veu prodigiosa.

GLAMOUR: valencians d'èxit

A principis dels anys 80 emergí un dels grups més importants de la moguda valenciana. Realisant un pop innovador, elèctric i molt sofisticat, Glamour recollí èxits sense precedents en l'escena pop estatal. Lliderat per Luis Badenes, el grup publicà un parell de lp's per a acabar disolguent-se allà per l'any 1983. Pero sense cap dubte, foren uns dels impulsors de so tecno-pop que donaria eixe sagell personal i intransferible a la música realisada en Valéncia per aquells anys. Vos deixe en un tema que a mí personalment m'encanta: Intento olvidar. En el vídeo s'aprecia l'estètica femenina que utilisaven, molt a l'us en l'època, sobretot en Gran Bretanya.